D'Armela Verda

La ànima de D'Armela, sostenibilitat social i mediambiental

Economia del bé comú

A D’Armela ens inspiren els principis bàsics de l’economia del bé comú que representen els valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió.

Es contraposa a un model capitalista-monetarista, que s’ha fonamentat en el predomini del lucre i de la competència,  en nom dels quals es justifiquen tota mena d’abusos que atempten directament contra la dignitat humana i el medi ambient, deixant de banda qualsevol consideració moral. Les empreses només es valoren pels beneficis monetaris, sense considerar el grau de satisfacció de les persones amb què interactuen ni l’impacte ambiental.

Els principis de l’economia del bé comú es tradueixen en pràctiques de comerç just, en millorar la qualitat de vida dels treballadors, dels proveïdors i dels clients, la sostenibilitat ecològica i en reversió de beneficis a la societat.

Economia verda

D’Armela està incrustada en el món rural i envoltada de natura. Un entorn que és el suport vital de tots els que l’habitem. Un dels nostres propòsits és millorar el benestar dels veïns i no perjudicar el medi ambient, i per això ens veiem alineats amb l’economia verda.

 

De fet, l’economia verda persegueix el desenvolupament sostenible sense degradar el medi ambient. Posa el focus en reduir els impactes ambientals, en  evitar l’esgotament dels recursos i en la protecció social.

Els punts crítics d’actuació es centren en les energies renovables, l’eficiència energètica dels edificis, la sostenibilitat del transport, i la gestió de l’aigua, dels residus i del sol. El resultat final ha de permetre que la natura puga compensar per ella mateixa els impactes de l’activitat econòmica per a mantenir la viabilitat del suport vital que ens dóna.

Font: UNRISD www.unrisd.org

Economia circular

A D’Armela també estem alineats amb els principis de l’economia circular. És un model que crea valor allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Es contraposa a l’economia lineal que es basa en extreure, produir, utilitzar i llençar.

L’economia circular persegueix fer servir els recursos més d’una vegada, de forma que s’utilitzen amb major eficiència. Es basa en dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació de materials i productes existents, per a minimitzar els recursos consumits, els residus generats, la contaminació i les emissions de carboni.

Font: buildingcircularity.org

Impacte Ambiental Sostenible a D'Armela

Petjada de carboni

La petjada de carboni és la quantitat total de gasos d’efecte hivernacle emesos per l’activitat humana, tant de forma directa com indirecta. De moment no disposem d’una anàlisi del cicle de vida dels nostres productes. Però sí que tenim alguna dada.

A D’Armela l’energia per a fer funcionar l’obrador és l’elèctrica. Actualment el nostre proveïdor es SomEnergia que només comercialitza energia produïda per fonts renovables. Per tant, la petjada de carboni de l’obrador es de 0’00 kg de CO2/Kwh. I tampoc contribuïm a la generació de residus radioactius 0’00 mg / kwh.

Mix de fonts renovables
Mix de fonts renovables
Sense Impacte Ambiental

Petjada de carboni de l'abastiment de matèries primes

A D’Armela la majoria dels ingredients que consumim son de Km0, produïts al Maestrat. Així evitem llargues distàncies de transport d’abastiment, la qual cosa ens permet reduir la petjada de carboni d’aquest factor, en comparació sobretot amb matèries importades d’altres continents. Com s’observa a la taula (elaboració pròpia), les emissions per tona de producte comprat es disparen per 10 en ametlles d’origen espanyol. Si optarem per les californianes, les emissions es multiplicarien  entre per 31 i per 58, segons el port d’origen. I finalment, si com altres obradors, férem servir anacards per als nostres formatges vegans, les emissions es multiplicarien per 34 si vingueren de la India, i per 43 si foren del Vietnam.

Petjada hídrica

La petjada hídrica és el volum total d’aigua dolça utilitzada (consumida, evaporada, contaminada) per a produir els béns i serveis d’una empresa. Quantifica  l’impacte ambiental potencial relacionat amb l’aigua, donat que l’aigua és un recurs limitant a moltes parts del món.

En l’aigua dolça utilitzada per una activitat cal diferenciar dos conceptes: “l’aigua verda” i  “l’aigua blava”. L’aigua verda es la procedent de les precipitacions naturals i de la humitat del sol. L’aigua blava es la que s’extrau tant de la superfície com del subsol per al seu aprofitament, per a reg, ús industrial, de boca…

La pluviometria anual mitjana en el Maestrat ronda els 500 mm /m2. Suposa una entrada de 5000 m3 per Hectàrea i any. Les zones més fresques  poden pujar als 7000 m3 de mitjana i les més seques no passaran dels 4000 m3.  Aplicant ací el concepte “d’aigua verda”, serà la fracció d’aquesta pluviometria natural que retenen els cultius per al seu creixement, que mai es del 100 % de l’aigua de pluja. Els cultius de secà no fan més extracció que aquesta i no consumeixen “aigua blava” (per a reg).

La configuració de l’aqüifer del Maestrat sumat a la sobreexplotació de la costa fa que ens siga difícil  aconsseguir aigua per a boca i quasi impossible per a reg (aigua blava).

Es dóna la paradoxa de que conques deficitàries d’aigua com les principals zones agrícoles espanyoles, són exportadores netes de productes intensius en consum d’aigua, que venen a països europeus amb excedent d’aigua. És a dir, no tenim aigua i ens especialitzem en el cultiu de productes que en requereixen un ús intensiu, per a  vendre a gent que els sobra. I els comprem béns i serveis que no cal aigua per a produir-los.  No té ni cap ni peus. Si el canvi climàtic porta el camí que es preveu, farà insostenibles moltes de les activitats econòmiques actuals.

Petjada hídrica de l’obrador

A D’Armela els processos de fabricació només requereixen incorporar  l’aigua de constitució dels aliments que elaborem i l’aigua per a neteja de les instal·lacions. Tots els detergents utilitzats són biodegradables, i la totalitat de les aigües brutes s’acumulen en un depòsit estanc, des del qual es recicla per a ús de reg agrícola. En cap cas es deriven cap a la xarxa pública de sanejament ni es fa cap vessament incontrolat.

Petjada hídrica dels ingredients

A D’Armela  hem adaptat la nostra activitat als recursos disponibles del nostre entorn. Minimitzem la petjada hídrica dels nostres productes perquè utilitzem majoritàriament els procedents de cultiu de secà. Vivim en un entorn on l’aigua és un recurs limitant. A més a més, els regadius de la costa i l’activitat turística massificada provoquen l’esgotament de l’aqüífer del Maestrat i dificulten l’abastiment de la xarxa pública.

El cultiu en secà aprofita la pluviometria natural, pel que està sotmés a fortes variacions de productivitat d’any en any. És un sistema que s’autoregula i en cap cas consumeix més aigua de la disponible.

Les ametlles, les olives, les garrofes, la mel, les avellanes, les trufes i les herbes aromàtiques són productes adaptats a les condicions climàtiques del secà mediterrani. És un factor que baixa la productivitat però com a contrapartida augmenta la qualitat (creixement més lent del fruit, major riquesa nutricional, millor gust).

Petjada hídrica del cultiu de l'ametller en secà

Tots els camps d’ametllers i d’oliveres de l’explotació de  D’Armela es cultiven en secà. S’utilitzen varietats adaptades a les condicions de secà, capaces de resistir sequeres i d’adaptar la seva producció a la disponibilitat d’aigua de cada anyada. Les varietats seleccionades per a regadiu son molt més productives, però tenen dificultats per a sobreviure en condicions de secà.

Les tècniques de cultiu de secà suposen un consum que no arriba als 5000 m3 d’aigua verda per Hectàrea (pluviometria natural), per a una producció mitjana de 300-400 Kg de gra d’ametlla per Hectàrea en les millors de les condicions. Els cultius d’ametller de regadiu  afigen, a la fracció ja comentada d’aigua verda, la de l’aigua blava. L’aigua blava aportada per a irrigació  en les zones de cultiu intensiu d’ametller en regadiu suposa fins a 7000 m3 adicionals d’aigua blava per Hectàrea per a unes produccions que poden superar els 3000 kg de gra per Hectàrea i any (condicions espanyoles i californianes també). Inviable per a la immensa majoría de les plantacions del Maestrat.

Plenament relacionat amb aquest aspecte, totes les ametlles d’importació procedents de California son de varietats seleccionades expresament per a cultiu intensiu en regadiu que maximitzen la seva petjada hídrica i l’impacte sobre la seva conca. I en  confiança, les diferències organolèptiques no resisteixen la comparació 🙂

Resum: els cultius de secà del Maestrat només retenen aigua verda procedent de la pluviometria natural i es impossible destinar aigua blava al reg. Per tant, la petjada hídrica i l’acfectació sobre l’aqüifer del Maestrat es la mínima de les possibles: una retenció menor de 5000 m3/ha procedents de pluviometria natural front als 12.000 m3/ha dels regadius (pluviometria + aigua de pous o rius). 

Consumir ametlles del Maestrat redueix la petjada hídrica de la dieta de les persones que ho fan, sobretot si substitueixen a les importades de California i a les de varietats per a regadiu.

Impacte del processat i envasat

Els processos de fabricació de D’Armela no generen subproductes ni residus en volums significatius, més enllà dels embalatges de les matèries primeres. En qualsevol cas es recullen de forma selectiva i es vehiculen als canals de reciclatge.

Tots els materials utilitzats per a envasar són reciclables. S’opta pel vidre en la majoria de casos i només per materials plàstics, sempre reciclables, quan es l’única opció tècnicament viable, donades les exigències de seguretat alimentària i de vida útil del producte.

Scroll to Top